miércoles, 11 de abril de 2012

Plànols de Fotogràfics

Tipus de Plànols
PLÀNOLS FOTOGRÀFICS

En fotografia, igual que en cinema, es parla del plànol quan es vol expressar la proporció que té el tema dins de l'enquadrament, els quals en gran mesura ens indiquen que porció de la imatge ha d'aparèixer en la presa i quins són els millors talls que es poden realitzar sense que es descuide la proporció adequada i que la mateixa conservi l'estètica de la imatge.

1. Plànol General o Plànol Llarg
Els Plànols Llargs o plànols generals són els que ofereixen un major angle de cobertura de l'escena. La seva funció és posar sobre la taula una situació en què l'important és l'escena en el seu conjunt i no un detall en particular.
El Gran plànol general o Plànol general llarg (P.G.L.) mostra un gran escenari o una multitud. La persona no està o bé queda diluïda en l'entorn, llunyana, perduda, petita, massificada. Té un valor descriptiu i pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la solitud de l'home enfront del medi. Es dóna així més rellevància al context que a les figures que es prenen o es graven.

2. Plànol General Curt
El Plànol General Curt se centra en els individus restant importància a l'entorn. Encara es pot intuir la situació en la qual estan els subjectes, però aquest aspecte és ja molt més secundari.

3. Plànol General Conjunt
El Plànol General Conjunt redueix el camp visual i tanca els personatges en una zona més restringida, de manera que pot anar individualitzant cada objecte o subjecte de forma més precisa. Quan es fotografien persones,aquest tipus de plànol aconsegueix capturar la figura completa ajustada a les vores de la imatge.

4. Plànol Sencer
Els peus i el cap de la figura humana limiten pràcticament amb les vores inferior i superior del quadre de la imatge.

5. Plànol Mitjà o De Cintura
Com el seu nom indica, és el plànol intermedi per excel•lència. Es produeix a l'altura de la cintura, i comença a ser considerat un plànol de retrat.
Amb el plànol mitjà cedim més importància encara als aspectes emocionals del subjecte. En aquesta ocasió tallem als personatges per sobre de la cintura. En aquest plànol influirà el fet de fer la fotografia en format vertical o horitzontal. Triant el primer cas, el personatge ocuparà la gran majoria de l'escena i el fons passarà desapercebut.

6. Plànol Mitjà Curt
Es diu pla mitjà curt si la presa es fa des de l'altura del bust a la part superior del cap. És molt més subjectiu i directe que els anteriors.
Els personatges poden arribar a ocupar la pantalla amb un terç del seu cos, i permet una identificació emocional de l'espectador amb els actors.

7. Plànol Americà
És un plànol americà si el tall de realitza aproximadament, a l'altura dels genolls.
Té el seu origen amb les pel•lícules de l'oest, i no va anar fins llavors quan es va començar a parlar d'aquest plànol com a tal. Va aparèixer perquè es requeria un tipus de plànol mitjà que capturara al subjecte amb desaprofitament del fons però que permetera veure el desenfunde del regirar.

8. El Primer Plànol
El primer plànol és el perfecte per al retrat del rostre.
Engrandeix el detall i miniaturitza el conjunt de l'escena, eliminant d'una vegada per tota la importància del fons.
És tremendament útil recórrer a enquadraments verticals, reservant els horitzontals para quan prenguem imatges en les quals el rostre s'acompanya amb gestos de les mans o vulguem jugar amb l'aire de la imatge.

9. Primeríssim Primer Plànol
El cap plena aproximadament la pantalla.
El primeríssim primer plànol sol caracteritzar-se per la desaparició de la part superior del cap i la fixació del límit inferior en la barbeta del personatge. La càrrega emotiva s'accentua i l'atenció en el personatge és pràcticament total.

10. Plànol De Detall
El Pla Detall és el plànol més proper. Els detalls s'engrandeixen al màxim i la càrrega emocional aconsegueix el seu punt àlgid.
El pla detall sol confondre's amb el concepte de foto macro, i no és el mateix. Com el seu nom indica, el pla detall mostra un petit detall que, en un plànol "normal" passaria desapercebut.
Com ocorria amb un altre tipus de plànols, el context de l'escena definirà que es tracte d'un pla detall o no. D'aquesta forma, una imatge de la Torre Eiffel pot ser un primer plànol de la torre o un pla detall de la ciutat. Aquest tipus de plànols són difícils d'emprar amb encert, ja que poden confondre a l'espectador al no donar referència alguna ni de l'entorn ni tan sols, del propi subjecte.




No hay comentarios:

Publicar un comentario